La Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic declara en el seu preàmbul que La informació generada des de les instàncies públiques, amb la potencialitat que li atorga el desenvolupament de la societat de la informació posseeix un gran interés per a les empreses a l’hora d’operar en els seus àmbits d’actuació, contribuir al creixement econòmic i a la creació d’ocupació i per als ciutadans com a element de transparència i guia de participació democràtica. Aquesta llei fa seua la directiva europea aprovada en 2003 per a promoure la reutilització en suport electrònic amb finalitats comercials i no comercials, establir els requisits d’accés i implementar la transparència. Actualitzada l’any 2013, conclou que serà d’obligat compliment abans de juliol de 2015.
Per a dur a terme els preceptes d’aquestes normes és necessari implantar un sistema d’informació de dades obertes.
NeelieKroes, vicepresidenta de la Comissió Europea com a comissària d’Agenda Digital: “… data is the new oil”
Quan parlem de dades obertes, també conegut com a Open Data ens referim a la publicació en internet de les dades produïdes o recopilades per l’administració pública en formats oberts, accessibles i lliures amb la finalitat que puguen ser reutilitzats per qualsevol persona o agent social que li interesse. Actualment es publica gran quantitat d’informació en les Webs institucionals de les administracions, però es troben en formats que no permeten extraure la informació sense un treball previ. Perquè les dades siguen obertes, han d’estar publicats sense processar i fàcilment accessibles a tercers. La filosofia que inspira l’obertura de dades és retornar a la societat el que ella paga. Els ciutadans sostenen a les administracions i aquestes els retornen el producte del seu treball d’una manera senzilla i sense cap cost.
